Introducció
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Es
podria considerar els Wikis i els Weblogs com la novetat més recent en
la història de la comunicació. Tot hi això, si realment volem saber cap
on anem, no tant sols necessitem del moment actual, sinó que ens caldrà
analitzar també els antecedents històrics.
Així, amb el precepte d’entendre l’autèntic impacte dels Wikis
i els Weblogs dins del món, es desenvoluparà tant el moment actual com
els antecedents i, per què no, les alternatives de futur proposades a
partir de la visió actual del món.
No serà tampoc un estudi que empetiteixi el tema principal del
Wikis i els Weblogs, però si que volem se s’entengui que la seva
aparició no és aïllada i que el seu impacte suposa un gra més en
l’impacte sobre l’home del pas del temps.
Precursors del moment actual
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
La
comunicació humana es caracteritza per 4 factors: la rapidesa, el medi,
la distància i l’extensió. Amb el pas del temps l’home ha anat
millorant aquests aspectes fins a nivells realment alts. Tot hi això,
el moment on ens trobem ara és conseqüència de milers d’anys d’evolució
social de l’espècie humana.
(100.000 aC) Primerament l’home va aconseguir comunicar-se de forma
parlada amb altres éssers humans. Descobria així un sistema de
comunicació molt ràpid, de medi aeri però a distàncies curtes i amb una
extensió no major d’un grapat de persones. tot hi això va aconseguir
unir la gent en societat, assegurant-ne així la supervivència
(de 15.000 aC a 100 dC)Després va anar adquirint la capacitat de
realitzar dibuixos simbòlics de la realitat, que més tard el van portar
a l’escriptura. Aquest nou mètode era més lent que l’anterior, però es
realitzava en un medi no volàtil com és la pedra o el papir. A més, tot
hi tenir unes distàncies relativament llargues, la seva extensió era
bidimensional: el text escrit era intel•ligible per la mateixa societat
que parlava un idioma, però aquesta perdurava en el temps i la seva
extensió es multiplicava pel temps que el medi aguantés.
(Gutemberg s.XV) Un cop la societat va anar creixent (i l’idioma
va anar expansionant-se) fou necessari evolucionar la comunicació
escrita per tal d’ampliar l’extensió, més enllà de la vida del medi on
es conté la informació, i la distància, gràcies a una replicació més
simple i fiable de la informació. Amb aquest propòsit va neixer la
impremta, que oferia un sistema que, un cop fet, era força ràpid, per
un medi escrit variable, que gràcies a la capacitat de copiar-se
permetia distàncies grans amb el temps i que, sobretot, gràcies a no
estar lligades a un medi (ja que es podia replicar) permetia ampliar
l’extensió gairebé per sempre.
(s.XV i XVI) Un cop arribat aquí, l’home ja tenia la capacitat
tecnològica per realitzar unes comunicacions globals. Ara ja només
faltava la infrastructura. Començaven a editar-se els primers diaris i
les llibreries tenien la capacitat de portar llibres d’un lloc a
l’altre. A més ja funcionaven feia temps serveis de correus i
l’extensió comunicativa del món va començar a disminuir de manera
considerable.
(Samuel Morse 1837) En aquest punt l’home ja ha sortir de la
infància de la escriptura i comença a explorar la comunicació en altres
vies. En el s.XIX la necessitat de trobar medis més ràpids provoca
primer l’aparició del telégraf, un pas intermig entre la comunicació
per correu i la xarxes globals. El telègraf ja era un medi molt ràpid
(sobretot si tenim en compte les distàncies) que permetia comunicacions
a grans distàncies però amb un medi volàtil i una extensió molt baixa
(pràcticament emisor-receptor).
La necessitat d’un sistema de comunicació, preferentment parlat
o visual, a llargues distàncies s’estava fent obvi. El desenvolupament
de la política internacional es trobava sempre amb els problemes de
traducció de les diverses llengües (cosa que va propiciar l’aparició
dels llenguatges de comunicació internacionals, que no era més que
l’estandardització d’un llenguatge ja existent) i de la manca d’una
comunicació constant (la democràcia representativa solucionava una mica
aquest fet, però era obvi que, a la llarga, s’hi haurien d’incorporar
nous sistemes).
(Granhan Bell 1876) No havia passar gaire temps des del telègraf
quan va sortir el telèfon. El telèfon va suposar tota una revolució,
era possible comunicar-se de forma instantània (com a mínim des del
punt de vista dels nostres sentits) a llargues distàncies, amb un medi
volàtil i amb poca extensió però de forma global (a diferència del
telègraf). La comunicació parlada havia aconseguit la seva major fita
des de la creació del llenguatge. La comunicació a tot el globus va
facilitar l’aprenentatge d’altres idiomes i l’adopció de noves formes
expressives fent un primer pas per la total integració de les cultures.
(de 1898 a 1950) Més tard s’afegiren dues noves xarxes al
planeta: la xarxa de televisió i la de ràdio. Aquestes permetia imatge
i so a temps real. La població s’acostumava a considerar les
comunicacions globals com quelcom diari. Els avenços en comunicació
començaven a deixar de ser considerats miracles de la ciència per
passar a ser una necessitat més del dia a dia; esdevenia la
quotidianització de les comunicacions globals. Fou aquesta situació la
que propicià el frenètic avenç de les telecomunicacions que encara avui
dura. La distància havia arribat gairebé al seu màxim al propagar-se
per tot el globus, la rapidesa del temps real ja no sorprenia a ningú i
només quedava fer un medi no volàtil per aconseguir una extensió mai
imaginada fins llavors.
(1969) Es crea ARPANET. Per primer cop es presenta un medi no
volàtil on comunicar-se amb totes les abantages de les comunicacions
globals. A mida que s’extent ARPANET és converteix en un nou món
comunicatiu per explotar, convertint-se en el que actualment anomenem
Internet. A nivell conceptual, i des del punt de vista actual, Internet
ofereix tot allò que podem demanar a la comunicació: un medi no
volàtil, rapidesa, distància màxima i extensió infinita (si considerem
que la informació no es pert, que Internet creix dia a dia i que la
replicació de la informació és molt ràpida).
Entra en joc, a partir d’aquest moment, un nou factor de
comunicació (un cop assolida la base per un medi de comunicació absolut
com és Internet) i és el de la disponibilitat. Internet existeix en tot
moment, és allà per usar-lo, i ja ha causa’t el seu impacte. El que
comença a importa a partir del 1980 és la disponibilitat, la funció que
realitzarem. Això obre un ventall de situacions encara per explotar que
tenen i tindran un impacte social potser molt més gran que el de tota
la història de la comunicació fins al 1950.
(de 1980 fins a 2000) Un cop establerts els protocols bàsics de
la xarxa, s’obre la porta per a la creació de noves necessitats
comunicatives. Neix el e-mail(1980) com a futur substitutiu del correu,
els sistema de noticies(1982) i el fòrums. S'aconsegueix fer que la
gent s’involucri a la xarxa. Comencen a realitzar-se tecnologies
enfocades a que la gent tingui una representació a Internet: un nom,
una direcció i uns amics. Comença a formar-se una societat per sobre de
la societat: la societat de la informació.
Hi ha altres criteris per explicar la història de les comunicacions,
però potser aquest és el més entenedor. Si voleu més detalls podeu
llegir una versió una mica més novel•lada anomenada “Breu història de la comunicació"
[1] (http://comunicacion.idoneos.com/index.php/350929) (on hi trobareu una llista dels events més important en la història d eles comunicacions)
[2] (http://www.rrppnet.com.ar/hiscomunicacion.htm) (on hi ha una història de les comunicacions globals des del punt de vista de les comunicacions via satel•lit)
Qué és un wiki?
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Definició:
Wiki és una aplicació de informàtica colaborativa que permet que el
contingut d'un text sigui editat i llegit per qualsevol usuari que hi
tingui accés. Concretament, a la xarxa d'internet existeixen numerosos
Wikis (anomenats WikiWikiWeb) que ofereixen la possibilitat de
participar en els propis continguts, eliminant així el rol del
webmaster com a gestor de la pàgina web. Un dels grans exemples de Wiki
o WikiWikiWeb és la Wikipedia, una enciclopedia de continguts genèrics
on qualsevol pot adjuntar noves definicions o bé modificar les ja
existents.
L'èxit dels wikis depèn també del seu format simple de
hipertext (que és la base del sistema web que s'usa a internet) que
obre la porta al l'univers del Wikis ha tot el món sense necessitat
d'uns coneixements tècnics massa profunds. D'aquesta manera l'entorn
Wiki ofereix una edició amb marques de text fàcil i ràpida d'usar on és
permet crear continguts amb estructures complexes en les quals una
pàgina pot referenciar a una altre ja sigui de tipus Wiki o no (igual
com es faria amb els links de l'html).
Història:
La paraula "wiki" prové de l'idioma hawaià on "wiki wiki" significa
"ràpid" i va ser usat per primer cop el 1995 a la pàgina web de Ward
Cunningham, el creador dels Wikis. Aquesta tecnologia va ser ideada a
mitjans de la dècada del 1990 per la Design Pattern Comunity com a medi
per la resolució de patrons de disseny. Així el 1995 Ward Cunningham va
realitzar la seva pàgina anomenada "Portland Pattern Repository" on ja
es parlava de Wiki. Ward justifica l'ús de la paraula WikiWikiWeb, com
alternativa a Quick-Web (web ràpida), pel fet que "wiki wiki" va ser la
primera paraula que aprendre del hawaià en la mateixa terminal de
l'aeroport de Honolulu on s'anomena "wiki wiki bus" al transport
destinat a unir les diverses terminals.
No gaire allunyat de la seva funció inicial, a principis del
segle XXI ja es considerava els Wikis com una bona fórmula per
realitzar bases de dades de coneixements en qualsevol àmbit d'una forma
ràpida i altament contrastada. Llavors el Gener de l'any 2001 els
creadors de la Nupedia (Jimbo Wales i Larry Sanger) va adaptar el
concepte creat per Ward a una enciclopèdia de continguts genérics que
van anomenat Wikipèdia (http://en.wikipedia.org/). Des de llavors Wikipèdia (http://en.wikipedia.org/) no ha parat de créixer i conté ja més de 350.000 articles. Tot hi que inicialment Wikipèdia (http://en.wikipedia.org/)
es va pensar com a un programari de llicència privada finalment va
passar a formar part del programari de codi lliure anomenat "Open
Source" permetent així la creació de nous espais Wikis a la xarxa.
Actualment existeixen una gran diversitat d'entorns Wikis a la
xarxa, tant basats en codi lliure com en codi de creació pròpia. Tot hi
que potser el més conegut dels Wikis sigui la Wikipèdia (http://en.wikipedia.org/)anglesa,
n’existeixen també d'altres que estan experimentant un creixement
important en els últims temps. Es poden destacar les diferents
wikipedies en altres idiomes com son la Viquipèdia catalana (http://ca.wikipedia.org/), la Wickipedia espanyola (http://es.wikipedia.org/), la alemanya o bé la Susning.nu (http://www.susning.nu/) que és una enciclopèdia d'origen suec basat en un programari de creació pròpia.
L'impacte dels Wikis és avui en dia tant gran que comença a ser
necessari la creació de bases de dades de WikiWikiWebs per fer-ne més
fàcil la cerca en cas de buscar un tema concret. Així han sorgit en els
últims temps pàgines com WorldWideWiki:SwitchWiki o
MeatBall:BiggestWikis que cataloguen les wikis més grans de la xarxa i
les classifiquen per temes.
Qué és un weblog?
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Definició:
Un weblog, també anomenat blog, es una pàgina web on es recopilen
cronològicament missatges d'un o diversos autors, sobre una temàtica en
particular o a mode de diari personal, sempre conservant l'autor la
llibertat de deixar publicat allò que cregui pertinent. Existeixen
alguns elements comuns als weblogs, com són una llista d'enllaços a
d'altres weblogs, un arxiu d'anotacions anteriors, enllaços permanents
per a que qualsevol persona pugui citar una anotació, o una funció que
permet afegir comentaris.
Es diferencien de les webs de noticies perquè les anotacions
acostumen a incloure enllaços a altres pàgines web com a referència o
per ampliar la informació. Aquests enllaços no han de ser
necessàriament a altres weblogs, poden ser a qualsevol pàgina web. Es
diferencien també perquè son espais personals, si bé en alguns casos
poden estar inclosos en un diari digital, i solen estar escrits per un
autor o autors determinats.
Algunes variants del weblog son els fotoblog, els vlogs (videoblogs), els audioblogs y els moblogs (des de telèfons movils).
Història:
El primer weblog, encara que en aquell moment no s'anomenava així,
va ser la pàgina creada el 1993 per Tim Berners-Lee. Aquesta pàgina era
una mena de diari que conduïa als nous enllaços que apareixien a
internet. En aquest diari, cada adreça apareixia acompanyada per un
breu comentari, semblant al que publiquen alguns cercadors. Aquest
directori fou l’única referencia dels llocs d’internet fins que el
navegador Netscape, amb la seva secció “What’s new” es va convertir en
la primera guía de llocs d’internet, monopolitzant el mercat des de
1993 fins a finals de 1995.
Llavors van aparèixer els primers weblogs personals, que van
deixar de ser una simple col·lecció de links per passar a tenir un
estil més semblant al d’un diari personal. Destaca el weblog creat el
1996 per Dave Winer amb motiu de la marató “24 hores per la
Democràcia”, un event online celebrat per recolzar el “lliure discurs a
Internet”.
En aquest event van participar algunes “tecnocelebrities” com
Bill Gates (Microsoft) i Phillipe Kahn (Novell). Més tard, Winer va
crear una empresa dedicada a facilitar la creació de weblogs. Això va
portar a la creació del weblog personal de Winer, un dels màxims
referents mundials. Però el boom del weblogs va ser el 1999 amb
l’aparició de Blogger, que permetia que qualsevol usuari d’internet
pogués crear i publicar el seu weblog en uns minuts.
El terme Weblog va ser creat per Jorn Barger el Desembre de 1997. Aquest terme aparegué en el seu weblog (http://www.robotwisom.com/index.htm) i des de llavors s’ha utilitzat per definir aquest estil de pàgines web. Tal i com apareix en les Weblog Resource FAQs (http://www.robotwisdom.com/weblogs/)
de la seva web, podrien haver-se dit de qualsevol altre manera (els
noms que s’utilitzaven eren: server-logs / http-logs / usage-logs /
logfiles) però “how many different names do they need, anyway??? (And
if you can think of a better name than 'weblog', just start using it
and see if it catches on. It's all Darwinian.)”.
Impacte social
De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
Avui
en dia es creen moltes aplicacions en el camps de la informàtica, però
potser algunes de les més innovadores referents al camp del Web i
Internet són els Wikis i els Weblogs. Fins fa ben poc el privilegi de
poder editar i mostrar continguts a través del Web estava destinat a
unes poques persones. Aquestes noves tecnologies permet, per primer
cop, fomentar una participació no informàtica a la xarxa -amb una
edició amiglable i fàcil- i demostra que la realització de continguts
correctes i d'interés creats colectivament no només és possible sinó
efectiva.
Utilitats
Aquestes dues eines tenen una gran potència a nivell comunicatiu.
Els Weblogs poden ser utilitzats com a diari, però no únicament com a
diari personal,que sembla que és la funció més extesa, sinó com a un
d'activitats a nivell empresarial. Es pot disposar d'un Weblog a nivell
corporatiu per cada projecte que es faci en una secció. Amb això cada
treballador pot consultar les activitats que s'han realitzat i així
millorar la tasca en equip.
Això pot servir com un programa de control de concurrència. Cada cop
que es modifica alguna cosa s'ha d'incloure en el Welog, de forma que
quan altre persona vol modificar alguna cosa canviada prèviament, es
pot assabentar i evitar esborrar coses que no pertoquen.
El Wiki té una clara aplicació, convertir-se en un repositori
d'informació. Per la seva forma fàcil d'edició pot ser utilitzada per
gairebé tothom. I en un breu espai de temps es pot generar molt de
contingut. Un clar exemple és aquesta Wikipedia (http://ca.wikipedia.org),
en només tres mesos s'ha aconseguit omplir de coneixements, i que a més
a més són fàcilment ampliables i de corregir. A més, la tecnologia dels
wikis és aplicable a qualsevol àmbit del saber i fa possbile la
realització de textos altament tècnics o humanistes format a partir de
petites porcions individuals de coneixement.
Més llibertat
Aquestes noves aplicacions obren un nou camp dins d'Internet. La
possibilitat d’editar pàgines directament a través d’internet
mitjançant uns “senzills” formularis permet que qualsevol persona, amb
un mínim de coneixements, pugui crear fàcilment un espai web personal.
A més de les possibilitats per a usuaris individuals, la
flexibilitat d’aquests sistemes permeten que el treball cooperatiu es
realitzi sense inconvenients de localitat (tant espacial com temporal).
Es a dir, es poden realitzar projectes amb equips que no es coneguin
personalment o que visquin separats per grans distàncies. Per exemple,
un weblog pot servir per guardar un historial d’actualitzacions d’un
projecte, indicant a cada nova entrada del weblog l’estat del projecte,
les millores o modificacions que s’han realitzat, etc.
Universalitat
Qualsevol persona amb accés a Internet pot utilitzar eines com els
weblogs i wikis. A nivell de coneixements cap de les dues representen
cap problema a l'hora d'editar-les. A la web existeixen manuals d'ús
molt senzills de comprendre. Per això qualssevol persona disposada a
aprendre no hauria de tenir cap problema per poder emprar-ho.
Potser el problema, en el cas dels usuaris no inniciats, és que
aquests deconeixen les possibilitats que els hi ofereixen aquestes
aplicacions. O directament no coneixen la seva existencia, tot i l'èxit
que estan tenint dins de la xarxa. Tot hi això, aquest és un problema
inherent a internet degut a la seva expansió inparable.
Més responsabilitats
Juntament amb la nova llibertat que ens donen aquests sistemes adquirim unes responsabilitats.
En cas de ser el responsable directe del contingut del weblog o
la wiki hem d’assegurar que els seus continguts són fiables. El fet de
que qualsevol persona (en el cas dels Wikis) pugui editar el seu
contingut fa necessari que hi hagi un control sobre els continguts que
s’inclouen. A més s’ha d’oferir una certa garantia sobre el que hi ha
allà posat: una persona no confiarà en el contingut d’un weblog o wiki
si no confia en la persona que l’edita (i com que no es coneix a
aquesta persona cal que els continguts facin confiar a l’usuari).
En cas de ser usuari hi ha una responsabilitat (més moral que
jurídica) de procurar que les edicions que es facin siguin “correctes”.
És a dir, que els continguts que s’inclouen siguin certs i que
segueixin la línia de la resta de aportacions. Per exemple, no incloure
comentaris xenòfobs a la Wikipedia (http://ca.wikipedia.org)
ja que es una enciclopèdia de consulta i la opinió personal no seria el
més apropiat per incloure. En tot cas, i com em mencionat abans, la
responsabilitat final dels continguts de la web es de l’administrador
i, en sistemes grans, aquesta responsabilitat no pot recaure en una
sola persona.
Ho ha apartats tals el de pujada d'imatges on aquest punt
seria discutible. Aquí la responsabilitat total cauria a sobre de
l'usuari, ja que ell és que certifica que la imatge no té copyrihts. En
el cas del possible contingut de al mateixa si que en sera responsable
l'administrador del Web, com van comprovar en la presentació de la nova
llei sobre Internet i els seus continguts.
Per això s'hauria de posar especial èmfasis en l'apartat de la
"legalitat". Moltes persones desconeixen que són responsables dels
continguts que manega la seva Wiki, per això s'hauria de fer una
capanya de conscienciació a tots els seus propietaris (webmasters) per
tal d'evitar problemes amb la llei
Visions del futur
Introducció
“Qualsevol tecnologia suficientment avançada es indistingible de la
màgia” ens diu Arthur C. Clark en la seva cèlebre tercera llei de la
tecnociència. Així, per tal de poder analitzar quines seran les
possibles tendències futures de la comunicació, no tenim més remei que
referir-nos a la intuïció o a la imaginació. La ciència-ficció és el
gènere encarregat de desenvolupar aquesta intuïció i fer-la més propera
a la realitat. Per aquest motiu, si el que es vol és fer un estudi
creïble, ens veiem obligats a, un cop entesa la tendència actual,
escollir uns referents de ciència-ficció per tal d’il•lustrar-ho.
Són moltes les novel•les, pel•lícules i sèries que han intentat
explicar com serà la comunicació del futur i com aquesta repercutirà en
la forma de viure dels humans. Per sort i com a norma general, només
segueixen unes poques vies. Per això es pretén comentar només aquells
que han generat el tòpic i alguns dels seus clònics posteriors.
la vida a la xarxa: el moviment cyberpunk.
Segurament quan es pensa en la xarxa hom ho relaciona directament
amb el gènere “cyberpunk”. Tot hi que la forma de pensar cyberpunk és
força més amplia, el seu encert més gran va ser el de plantejar per
primer cop, una xarxa global en la qual s’hi pot viure socialment. No
és un concepte tat estrany, avui mateix ja existeix gent que es fa
famosa a la xarxa. Al llibre “Takedown” (que no és de
ciència-ficció) l’autor Tsutomu Shimomura descriu com va capturar el
famós hacker Kevin Mitnick, aquest hacker s’havia format ja una sèrie
de seguidors en tot el món gràcies a la escena underground existent a
internet.
Del que ens parla el cyberpunk és que, potser en el futur,
existirà gent capaç de viure de la seva comunicació a la xarxa. Ja hem
comentat que actualment ja hi ha hagut compres de weblogs per part de
les editorials, convertint així un diari (com és el weblog) en quelcom
amb cert valor. En el llibre Neuromante de l’autor William
Gibson, que és el primer llibre cyberpunk, el protagonista és un hacker
condemnat a no poder entrar a la xarxa i quedar-se en el món real, on
no és ningú. A més, en aquest llibre, existeixen mestres (per la xarxa)
que ensenyen a la gent a viure en el ciberespai i autoritats
antihackeig que es dediquen a controlar el tràfic. Potser no estem tant
lluny d’aquest futur.
Així, és possible que d’aquí a uns anys ja existeixin empreses
disposades a pagar a la gent que participi a formar una wikipedia
privada. Podria existir un sistema d’avaluació del treball realitzat i
del seu volum, cobrant per article escrit. No seria una idea tant
surrealiste, un cop demostrat que el wikis són una forma realment
eficaç d’acumular una gran quantitat de coneixements en molt poc temps,
que algú decidis usar aquest potencial per treure’n benefici.
En el cas dels weblogs, aquesta tendència ja s’està produït.
Actualment ja hi ha weblogs esponsoritzats, i escriptors famosos (com
Neil Gaiman o Stephen King) tenen el seu weblog on hi pengen textos. Es
probable que, en breu, algun d’aquest autors faci el seu weblog de
pagament. Llavors es podria plantejar el weblog com els substitut dels
ebooks, que mai han funcionat del tot (actualment només ofereixen
novel•les que ja es troben a les llibreries).
La societat a la xarxa
Arribats a aquest punt, podem plantejar com realment pot existir la
necessitat d’internet. Es possible que internet acabi provocant una
revolució social. Ara ja som capaços de comunicar-nos instantàniament
amb tot el món. La opinió de la gent te la possibilitat d’arribar, amb
pocs segons, de casa teva al govern central (o viceversa).
Novel•les distòpiques com 1984 (de George Orwell) o Fahrenheit 451
(de Aldous Huxley), tot hi ni ensumar-se l’existència d’internet, ja
ens plantegen com una xarxa global de comunicacions crontrolada pot
evocar la eliminació de les llibertats personals. Imatges com la del
“gran germà”, “novaparla” o la televisió interactiva que ens demana
l’opinió estan destinades a fer que la gent senti que ha perdut la seva
intimitat. Per dir-ho així, el control sobre el trànsit d’internet (si
fos possbile en un 100%) podria provocar l’eliminació de la llibertat
d’expressió a la xarxa (o sigui, la possibilitat d’expressar-se amb tot
el globus).
Per un altre costat, trobem referent de societats on, la
comunicació directa, ha permès eliminar la classe política, entrant
així en una nova generació de democràcia participativa: la
e-democràcia. En el genet de la ona de shock, de John Brunner
en parla d’un sistema evolucionat del comunisme on les decisions es
prenen, a nivell teòric, per les votacions de la gent a internet. O per
exemple a el naixement de la generació de Craig Karloff ens parla de com neix un partit polític mundial a internet i com aquest comença a fer ombra als ja existents.
En un nivell més personal, la capacitat de mutar el nostre rol a
la xarxa també planteja unes alternatives interessants. Existeix la
possibilitat que qualsevol pugui interpretar un rol dominant a la xarxa
sense necessitat de ser el més apte físicament (de fet actualment
existeix la classe política pel fet que és més fàcil prendre decisions
quan aquestes no t’afecten directament). Per exemple, el llibre el joc d’Ender,
de Orson Scott Card, ens relata com dos nens, mitjançant la modificació
de la seva imatge pública per internet, comanden a tot l’exercit humà.
O pel•lícules com jocs de guerra, de John Badham, ens explica
–encara que d’una manera més cinematogràfica- com també un nen gairebé
acaba provocant una guerra al controlar els sistemes militars.
No seria estrany doncs, que en breu les campanyes polítiques es
juguessin a internet. Podria no passar massa fins que els polítics
comencin a tenir els seus propis weblog i els usin per publicitar-se.
Seria un gest molt típic de l’actual sistema que es deixés de tenir
pàgina web convencional del partit per passar a tenir un weblog,
suposadament, del candidat a la presidència. Això acostaria la persona
al poble i el faria semblar més humà, encara que aquest log estigues
escrit pels seus assessors.
I tot i que els wikis estan pensats per acumular coneixement,
seria possible usar una evolució d’aquesta tecnologia per redactar les
propostes de llei. Les lleis podrien sortir així directament de la
opinió del poble i no és basarien en les friccions dels grups de
pressió. Sens dubte això ja és més futuriste, però tampoc podem negar
que el principi de la edició comunitària de textos comença a funcionar
molt bé en entorns com ara les wikipèdies o el sourceforge.
La intimitat a la xarxa
Hem vist com la comunicació per internet pot modificar la societat i
pot crear nous estatus i formes de vida, però realment com pot
modificar els nostres hàbits diràris? Si bé és cert que avui en dia som
molt conscient que si necessitem informació ràpida la millor manera és
entrar un “segon a internet” i mirar-ho, o que l’ús del e-mail i la
missatgeria instantània ha fet que la gent s’involucri com mai abans a
la xarxa, fins a quin punt podríem arribar en un futur pròxim?
La socialització d’internet és un fet molt recent. Gairebé tots
els llibres i pel•lícules ens parlen de móns on hi ha hackers heroics o
bé llocs encara molt allunyats en el temps, on tothom és connecta via
interfície neural a una xarxa global i només usen el cos físic pel
treball. Però molts pocs parlen de l’impacte de la tecnologia en la
vida d’una manera propera a tothom. Està clar que els informàtics i
gent relacionada amb el món tècnic ja fa anys que han agafat costums
altament tecnològiques, però tampoc queda molt fins que la gent del
carrer demani tenir un espai a la xarxa.
No existeixen gaires fonts que ens parlin d’això. Un exemple podria ser la sèria d’animació Serial Experiments Lain,
de Ryutaro Nakamura, on es mostra com la gent ja usa regularment un
dispositiu integrat que serveix de busca, de navegador per internet,
d’agenda i de tot el que sigui necessari per a la comoditat diària. A
Lain, ens parla d’un lloc on mirar el correu electrònic cada dia al
arribar és la costum majoritària, un món on els ordinadors ja formen
part del mobiliari de la casa com el televisor.
Si ens ho mirem fredament, un weblog no difereix gaire de les
necessitats que té una pàgina personal o una familiar, permet posar-hi
text, imatges, arxius adjunts... A més, té un entorn agradable de
treball i no suposa coneixements tècnics de programació. De fet, podria
molt ben ser que, d’aquí uns anys, proliferessin tot un seguit de
pàgines familiar evolucionades directament del weblog. És força suposar
que les empreses privades de software no s’interessaran pel tema aviat
i començaran a treure programes per penjar el teu weblog (o el de la
teva familia) a la xarxa amb un entorn no gaire diferent del d’un
paquet ofimàtic.
No seria un fet tant estrany que quan, afegeixis un contacte al
teu programa de missatgeria instantània, aquest et passes una “targeta
de visita” on no només hi apareixes el seu identificador per saber si
està connectat o no, sinò que també hi hagués un accés a la seva
pàgina. De manera que cadascun dels usuaris disposaria d’un espai web
semblant a un weblog, un espai de correu, una agenda i un sistema de
telefonia IP.
