Introducció:
La companyia Digital Equipment Corporation va suposar, des dels anys
seixanta, un bon exemple de companyia emprenedora i innovadora. Gràcies
a ella és va potenciar el mercat dels micro-ordinadors durant els anys
seixanta i és va veure que el mercat de l’ordinador personal tenia
futur.
Digital Equipment Corporation serà recordat per sempre en la
història dels ordinadors amb dos noms: DEC i Digital. Tot hi que les
sigles DEC ja estaven agafades quan va sorgir la empresa per Dairy
Equipment Company i per això va adoptar en el seu logo simplement la
paraula digital. Tot hi això, el seus fundadors sempre li havien volgut
anomenar DEC i, per aquest motiu, en aquest treball ens referirem a
l’empresa per qualsevol dels seus noms.
Història de la companyia:
El 1957 Ken Olsen i Harlan Anderson varen deixar MIT Lincoln
Laboratory, la empresa on treballaven i en la qual havien participat en
la creació de l'ordinador TX-2, i van fundar Digital Equipment
Corporation. Aquesta petita empresa es dedicava a la venta de parts
d'aparells electrònics sospitosament semblants al seu anterior projecte
TX-2. D’aquesta manera el 1961 l'empresa va començar a obtenir
beneficis i va embarcar-se en la construcció del seu primer ordinador
sencer: el PDP-1.
Tot hi això, el model PDP-1 va tenir unes ventes discretes. Era
difícil competir amb les grans del sector com IBM, per això construïen
màquines compatibles. Aquesta tendència va canviar a partir de 1964
quan la companyia treu a la venta el seu PDP-8, un ordinador de
dimensions molt reduïdes amb un processador de 12 bits i amb un preu
aproximat de només 16.000 dòlars. Gràcies a aquest model, DEC va
aconseguir uns grans beneficis.
Avui en dia es considera el PDP-8 com el primer miniordinador.
Era tan petit que podia dur-se a la cartera de treball i estava pensat
perquè tothom el fes servir, fos quin fos el seu motiu. Això trencava
radicalment amb la filosofia de terminals que es portava fins llavors i
va marcar una tendència que fins fa pocs anys encara durava.
Tot i això, Digital no va oblidar els ordinadors grans i,
durant la comercialització del PDP-8, va continuar fabricant màquines
de l'estil del PDP-10 que pretenien fer la competència a les grans
marques del moment amb un processador de 36 bits.
Poc després Digital va treure el PDP-11, que ja contenia un processador
de 16 bits adaptat a la codificació ASCII. Digital és sumava a així a
les campanyes per la estandardització dels caràcters ASCII en front del
sistema ISO. Tot hi que funcionalment el PDP-11 era tant sols una
actualització del PDP-8, a nivell tecnològic, el seus circuits
integrats el feien molt superior. De fet, les seves últimes versió
ocupaven poc més de vint centímetres cúbics. El PDP-11, a més, era
compatible amb la majoria dels sistemes operatius del moment, com UNIX
o el RSX desenvolupat per la pròpia Digital.
El 1976, DEC veia que empreses com Data General (creada per un
ex treballador de Digital) començaven a fer-li ombra en el mercat dels
miniordinadors. Per això, aquell mateix any, l'empresa es volcà
completament en la fabricació d'una nova generació d'ordinadors de 32
bits. L'empresa és va referir a aquests amb la paraula "supermini".
Fruit d'aquesta decisió va néixer el VAX 11/780 el 1978. Amb
supermini-ordinador Digital és va proclamar com el principal fabricant
de miniordinadors.
La principal innovació del VAX era que incorporava memòria virtual. A
més, va incorporat molts dels modes d'adreçament que es consideren
estàndards avui en dia. VAX incorporava un llenguatge ensamblador propi
que s'usa actualment en algunes facultats per ensenyar els principis
del llenguatge màquina.
Durant la dècada dels 80, Digital era la segona empresa més
gran del sector amb més de 100.000 empleats. Embriagats per la
comoditat de la seva posició, Digital va començar a expandir-se en el
món del software. Durant aquesta època varen desenvolupar una
tecnologia de xarxa pròpia anomenada DECnet que amalgamava cues
d'impressió, transaccions a bases de dades i compartició d'informació.
Per desgràcia, tot hi que la tecnologia DECnet realment era força
eficaç, no es va pensar per formar un estàndard, sinó que era el
sistema adaptat a les arquitectures DEC. Això va fer que els possibles
clients preferissin usar altres tecnologies més genèriques i no
compressin el producte de Digital.
També en aquesta època, DEC va invertir grans sumes de diners
en el desenvolupament de la nova arquitectura RISC i a adaptar-la al
seu sistema VAX. Tot hi l'encert tècnic, la falta de pressupost va fer
que les noves generacions portessin processadors de tipus Intel en el
seu interior. Aquestes últimes grans inversions, juntament amb la mala
direcció de Ken Olsen (que mai va fer ni una campanya publicitària) van
fer que Digital tingués pèrdues durant aquells anys per primer cop.
A començaments del noranta, Digital va ficar-se en un nou gran
projecte: un disc de memòria de gran capacitat que aplicava les
tecnologies més punteres anomenat RA-90. Aquest suposava la segona
investigació més cara de la companyia i estava destinat a tornar a
l'empresa la seva posició dominant dins del món de la informàtica i el
hardware. Per desgràcia aquest projecte faraònic va retardar-se, fent
possible que la competència realitzes disc de igual capacitat a un preu
més baix. D'aquesta manera, DEC tornava a fallar en la seva gestió amb
resultat econòmics nefastos.
Per tal de sortir de la crisis, Digital va començar la creació
d'un microprocessador de 64 bits amb arquitectura RISC. La idea
d'aquest processador era la d'oferir compatibilitat amb el de VAX (que
era CISC) en les estacions de treball. D'aquest projecte en va sortit
el processador Alpha. A més, la comercialització de Alpha anava
acompanyada de l'edició de OpenVMS (després anomenada Tru64) que era un
sistema operatiu de tipus UNIX especialment dissenyat per aquest tipus
de processador. Tot hi ser un processador d'us genèric que tant podia
fer córrer la tecnologia WindowsNT com UNIX, mai va aconseguir fer
ombra als processadors Intel que comptaven amb una campanya
publicitària molt forta (recordem que Olsen s'oposava a realitzar
campanyes publicitàries).
Finalment, Olsen va deixar la companyia deixant a la direcció a
Robert Palmer. Per desgràcia, Palmer es va trobar amb una companyia que
ja feia molt de temps que arrastrava pèrdues. És va vendre el sistema
DEC de bases de dades a Oracle i va tenir un litigi amb Intel per
l'arquitectura del seu processador Pentium. Finalment la companyia va
ser comprada per Intel el 1997. Poc temps després, el Gener de 1998,
aquest se la va vendre a Compaq, la qual es va fusionar el 2002 amb
Hewlett-Packard. DEC va acabar sent renombrada a "HP Globalsoft" el
mateix any 2002 i es va eliminar el logo de Digital de la escena
informàtica.
Impacte de Digital:
Digital va ser una empresa molt influent fins a la seva desaparició
el 2002. És gràcies a empreses com aquestes que la informàtica és com
és actualment. A continuació posem un llista de les seves principals
aportacions i influències:
- Va ser pionera fent acostant el llenguatge C i el sistema operatiu Unix als miniordinadors. Concretament en la seva sèrie PDP.
- El llenguatge màquina dels últims models VAX s’usa encara en
moltes universitat per ensenyar les bases de la programació “asembler”
per la seva simplicitat i la seva arquitectura RISC.
- Digital va ser un dels grans impulsors del paquest de caràcters
ASCII, que finalment va estandaritzar-se per sobre d’altres com Unicode
o ISO.
- El 1978 Digital va enviar el primer correu no desitjar per ArpaNet. Va començar així el fenomen conegut com SPAM.
- Els seus sistemes de command-line (sistemes CLI, el contrari de
les interfícies gràfiques actuals anomenades GUI) van marcar fins el
punt que sistemes operatiu com MS-DOS i Linux encara avui usen el seu
esquema.
- DECnet (el protocol de xarxa fet per l’empresa) va ser el
primer en incloure un sistema de perr-to-perr (P2P) en el qual es basen
programes com Kazaa, Emule o BitTorrent.
- El 1983 Digital és va convertir en la primera empresa que
afegia a un software comercial un virus. Aquest era un subrutina
incrustada en el seu processador de textos DECmate II que, l’1 d’abril
del mateix any, mirava si el programa s’havia instal•lat d’una copia
il•legal i borrava TOTS els arxius del disc on estigués si així s’havia
fet.
- L’estàndard dels sistemes de terminals actual es basa en el del VB-100 de Digital.
- Digital va ser de les primeres empreses en fer software col•laboratiu (groupware), concretament amb el seu DECnotes.
- Va ser una de les primeres empreses en tenir un domini .com (Digital.com).
- El buscador d’internet Altavista, un dels primers i més important de la xarxa, va ser creat per Digital.
Anar a HP Anar a COMPAQ
Bibliografia
Sobre la Història de Digital:
http://www.digres.com/aftn/compdocsp.pdf
http://www.fact-index.com/d/di/digital_equipment_corporation.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Digital_Equipment_Corporation
Altres curiositats on ha aparegut Digital:
http://www.telecable.es/personales/carlosmg1/spam_historia.htm
http://www.telepolis.com/cgi-bin/web/DISTRITODOCVIEW?url=/1436/doc/tecnologia/articulos/lhdv.htm
, Chandra.