HP:Història de Hewlett-Packard

De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.

En un univers fugaç ple d’empreses que es consideren veteranes per tenir 20 anys de vida, també existeixen sans i vigorosos exemples de companyies curtides que han sobreviscut varies crisis, alguna que altra guerra mundial i nombroses transformacions tecnològiques. IBM és una d’elles, probablement la més longeva, Hewlett-Packard és una altra.

HP:Fent història

De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.

Hewlett-Packard és una de les companyies més ancianes en això d’acumular milions amb la tecnologia i el hardware; va ser fiada l’any 1939. I per a aquells que creguin que la moda de començar una exitosa empresa en un garatge és una cosa típica dels anys 70 tenim una sorpresa: HP també va néixer en un garatge amb un capital inicial de 538 dòlars. Aquest garatge va ser nomenat lloc d’interès històric per l’Estat de Califòrnia l’any 1989, en el 50 aniversari de la companyia.

HP va néixer quan es van conèixer William R. Hewlett i David Packard a la Universitat de Stanford durant els anys 30. L’any 39 va néixer Hp, inicialment pensada com a com una companyia que fabricava instruments de test i mesura. El primer producte de l’empresa va ser un disseny estudiantil de Hewlett, un oscil•lador d’àudio de precisió, el HP200A, dissenyat per a provar els equips de so, i revolucionari en molts conceptes: mida, preu i prestacions. La seva principal innovació va ser l’ús d’una bombeta com a resistència de temperatura estabilitzada en una porció crítica del circuit. Això els va permetre vendre el HP200A per 54.40 dòlars mentre que els seus competidors estaven venent models menys estables d’oscil•ladors a un preu de 200 dòlars. Un dels seus primers clients va ser Walt Disney Productions, la qual va comprar vuit oscil•ladors HP200B (cada un per 71.50 dòlars) per usar-los a la pel•lícula Fantasia.

Durant els anys 40 HP es va dedicar a créixer ajudat en gran part per la segona guerra mundial. Gràcies al conflicte, va vendre sense parar equips de ràdio, sònar, radar i dispositius nàutics i d’aviació a l’exèrcit.

També es va dedicar a reinventar la manera d’allotjar i tractar als seus empleats amb noves iniciatives, com obrir els cubículs i eliminar les portes dels despatxos (open door polici), o intentar dedicar al menys alguns minuts de temps a tots els aspectes del treball i a tot el món (Management by Walking Around o MBWA). Aquest interès d’HP per a fomentar la creativitat i desenvolupar nous sistemes flexibles de treball continua avui en dia, i és una de les principals marques de la casa.

Als anys següents, HP continua desenvolupant nous productes, creixent (al 1958 ja són 1.500 treballadors), i estenent-se pel món (al 1959 comença a tenir presència a Alemanya i Suïssa). Però fins al 1968 no es produeix una transformació substancial. HP és, segons la revista Wired, el productor del primer ordinador personal, l’any 1968. HP el va anomenar calculadora de sobretaula degut a què, tal i com va dir Bill Hewlett, “Si l’haguéssim anomenat ordinador, hauria estat rebutjat pels nostres compradors, ja que aquest no s’assemblava a un IBM. Així doncs vam decidir anomenar-lo calculadora, i tot el problema desapareixia”.

Aquest any, HP presenta la seva primera calculadora científica de sobretaula, la HP9100, avui una apreciada peça per als col•leccionistes tecnològics. L’èxit d’aquest calculadora programable, que guardava els programes en una targeta magnètica, reinventa totalment la companyia. Al 1972 HP, comercialitza la primera calculadora científica portàtil del món, la HP 35. Una altra peça de col•leccionisme. Les calculadores comencen a ser de butxaca gràcies a HP. La primera programable de butxaca apareix l’any 1974 (HP-65), i la primera programable, alfanumèrica i ampliable l’any 1979 (la hp-41C). Les seves calculadores, tal i com ja passava amb els seus oscil•loscopis, analitzadors lògics i altres instruments de mesura, adquireixen fama de resistents i fiables. Gràcies a tot això, HP adquireix reconeixement a escala mundial.

Hp és reconeguda com al fundador simbòlic de Silicon Valley, encara que aquesta no es va dedicar a estudiar activament els estris semiconductors fins als cap d’uns anys després de què els “Traitorous Eight” haguessin abandonat William Shockley per a crear Fairchild Semiconductor l’any 1957. La divisió HP Associates de Hewlett-Packard, es va establir els anys seixanta, i va desenvolupar els estris semiconductors per ús intern primàriament. Els instruments i les calculadores eren alguns dels productes que usaven aquests semiconductors.

Al 1984 HP s’introdueix per primera vegada en un de els seus negocis més rentables, el de les impressores. La sèrie de impressores HP LàserJet és el seu producte més profitós, amb més de 35 milions d’unitats vengudes a mitjans de 1999. L’aposta de la companyia pels ordinadors personals comença als anys 90. Al 1994 col•labora amb Intel per a desenvolupar un avenç històric: els microprocessadors de 64 bits.

Als noranta, HP va expandir la seva línia de productes informàtics (que inicialment havia estat enfocada a les universitats, centres de recerca i clients empresarials), per tal d’arribar als consumidors. Seguint aquesta estratègia, l’any 2002 van comprar la Compaq Computer Corporation, un jugador d’alt nivell en els mercats del PC clonat (tant de sobretaula com portàtils), ja des de la seva fundació l’any 1982 (i al mateix temps CCC ja havia comprat DEC l’any 1998). Aquesta adquisició va convertir HP en la companyia més gran del món en fabricació d’ordinadors.

Molts dels usuaris que han estat usant durant molt de temps calculadores es van trobar sorpresos i decepcionats quan Hp va anunciar el Març del 2002 que la companyia ja no fabricaria més calculadores (ni científiques ni financeres) – una línia de productes i, de fet un mercat, que HP havia començat 30 anys abans. La decisió semblava difícil d’entendre degut a l’èxit que havia tingut el seu últim model (la HP-48). Tot i això, la tardor del 2003, HP va tornar al mercat de les calculadores amb diversos nous models (entre ells la HP-49g+), per tal de competir amb les ofertes similars d’altres competidors com Texas Instruments.

HP: Hp en l'actualitat

De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.

Hewlett-Packard és una de les indústries líders en donar suport al Codi Obert i Linux. Molts dels treballadors d’HP hi contribueixen activament – alguns hi tenen feines oficials de responsabilitat I altres participen en la comunitat de Codi Obert com a voluntaris no retribuïts.

Altres productes/tecnologies d’HP inclouen:

• L’HP-UX operating system (una implementació d’UNIX )
• L’arquitectura de processador PA-RISC
• L’arquitectura de processador IA64 (juntament amb Intel)
• La línia de servidors i terminals HP 9000
• El UDC (Utility Data Center)
• La família de software de control OpenView

Recentment es va anunciar que HP fabricaria la pròxima generació d’iPods d’Apple.

L’any 2003, HP tenia 140,000 empleats a tot el món. Des de Juliol de 1999, el president i CEO és Carly Fiorina, la primera dona en ser CEO d’una empresa inclosa en el Dow Jones Industrial Average.

Actualment, és una dona, Carleton 'Carly' S. Fiorina, la màxima responsable d’aquesta companyia. Fiorina, que ocupa el càrrec de CEO (Chief Executive Officer) des de juliol de 1999, va entrar a treballar fa 20 anys com a executiva de comptes a AT&T. Després de diversos anys escalant llocs, aquest gegant va passar a formar part de Lucent quan AT&T va decidir independitzar aquesta companyia. Ella va ser la que va planejar l’exitosa sortida a borsa de Lucent l’any 1996, i va ser el seu CEO durant els dos últims anys.

Fiorina, un dels principals pesos pesats del sector i la dóna més poderosa en la indústria americana (segons la revista Fortune), està doctorada en història medieval i filosofia per la Universitat de Stanford i compta amb diferents màsters en direcció d’empreses.

Carly Fiorina, de 46 anys, té sota el seu comandament més de 86.000 empleats en 120 països arreu del món. 750 treballen per als laboratoris d’investigació d’HP, els segons més importants del món en el seu sector, en 6 països diferents.

HP:Biografies

De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.

William R. Hewlett

(1913-2001)

Co-fundador

Hewlett-Packard Company

Juntament amb David Packard, William R. (Bill) Hewlett va ser co-fundador de Hewlett-Packard Company. Hewlett va dimitir com a president el 1977 i es va retirar com a cap executiu el 1978 d’acord amb els seus plans (anunciats prèviament) per al funcionament de les successions a HP. A partir d’aquell moment va treballar com a portaveu del comitè executiu d’HP fins el 1983, quan es va convertir en vice-president del consell directiu d’HP. El 1987, va ser nomenat director emèrit i va ocupar aquest lloc fins la seva mort, el 12 de gener del 2001.

Hewlett va néixer el 20 de maig de 1913, a Ann Arbor, Michigan. Va estudiar a la Universitat d’Stanford a Stanford, Califòrnia, i es va llicenciar en art l’any 1934. També va cursar un màster en enginyeria electrònica del Massachusetts Institut de Technology l’any 1936. A més a més, es va llicenciar com a enginyer per la Universitat d’Stanford l’any 1939.

Hewlett va conèixer Packard durant els seus dies d’estudiant a Stanford. Els dos companys de classe es van fer amics i van formar una companyia conjunta l’any 1939 anomenada Hewlett-Packard Company. El primer producte d’HP va ser un oscil•lador d’àudio resistiu-capacitiu basat en un disseny desenvolupat per Hewlett quan estava a la universitat. La primera planta de la companyia va ser un petit garatge a Palo Alto, i el capital inicial va ser de 538 dòlars.

Hewlett es va involucrar activament en la direcció de la companyia fins al 1987, amb la excepció dels anys en que va servir com a oficial de l’exèrcit durant la Segona Guerra Mundial. Va ser Oficial en Cap de Senyals de l’Exèrcit i després va liderar la secció d’electrònica de la Divisió de Nou Desenvolupament de la Secció Especial del Departament de Guerra. Com a última acció de servei, va estar destinat a un equip especial de USA que es va dedicar a inspeccionar la indústria japonesa just al final de la guerra.

El 1947, poc després del seu retorn a Palo Alto, Hewlett va ser nomenat vice-president d’HP. Va ser elegit vice-president executiu el 1957, president el 1964, i també va ser nomenat cap executiu el 1969.

Al llarg dels anys, Hewlett va contribuir a l’avenç de diverses organitzacions en la indústria de l’electrònica. Des de 1950 fins 1957 va formar part del consell directiu de l’Institut de Radio Enginyers – actualment anomenat Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) – i va servir com a president d’aquest institut l’any 1954. També va tenir un paper important en el desenvolupament de la Western Electronic Manufacturers Association, actualment anomenada American Electronics Association. L’any 1983, el aleshores President Ronald Reagan li va atorgar la Medalla Nacional de la Ciència, el reconeixement científic de més prestigi de la nació.

Hewlett tenia un interès especial en l’educació i la medicina. Va ser un benefactor del Mills College a Oakland, Califòrnia, des de 1958 a 1968 i de la Universitat d’Stanford des de 1963 a 1974, i també va ser membre de la plantilla regional de San Francisco de la Comissió de consellers de la Casa Blanca des de 1969 a 1970.

Va treballar com a president del consell del Centre Hospitalari de Palo Alto-Stanford (actualment anomenat Centre Mèdic d’Stanford) des del 1956 al 1958 i com a director des del 1958 al 1962. També va ser director del Kaiser Foundation Hospital i Health Plan des del 1972 al 1978, i del Consell d’Abús de Droga a Washington, D.C., des del 1972 al 1974.

Hewlett va ser un benefactor honorari de l’acadèmia de les Ciències de Califòrnia, un membre de l’Acadèmia Nacional d’Enginyers i de l’Acadèmia Nacional de les Ciències i soci de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Va ser també benefactor emèrit de la Carnegie Institution de Washington.

Des del 1966 fins al 1994, va treballar com president de la Fundació William i Flora Hewlett, que va establir amb la seva dona Flora. Fins la seva mort, va treballar com president emèrit de la Fundació. La Fundació ha participat econòmicament en millores socials i educatives a tot l’estat de Califòrnia. Des del 1998 fins al 2001, Hewlett va ser director emèrit del Monterey Bay Aquarium Research Institut, després d’haver treballat com a director de l’Institut durant 12 anys.

Hewlett va posseir diversos graus honorari de Col•legis i Universitats Americanes: doctor honorari en llei per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Universitat de Yale, Col•legi de Mills, Universitat de Marquette i Universitat de Brown; doctor honorari en ciència per l’Institut Politècnic de Nova York i pel Col•legi de Kenyon; doctor honorari en enginyeria per la Universitat de Notre Dame, Col•legi de Dartmouth i la Universitat de l’Estat de Utah; i doctor honorari en lletres humune per la Universitat de Johns Hopkins. També va posseir diversos títols d’Universitats internacionals.

David Packard

(1912-1996)

Co-fundador

Hewlett-Packard Company

Juntament amb Bill Hewlett, David Packard va ser co-fundador de la Companyia Hewlett-Packard. Al setembre de 1993, es va retirar com a president del consell i va ser anomenat president emèrit. Va treballar en aquesta posició fins a la seva mort el 26 de març de 1996. Els quarters generals de la companyia es troben a Palo Alto, Califòrnia

Packard va néixer el 7 de setembre de 1912, a Pueblo, Colorado. Va estudiar a la Universitat d’Stanford a Stanford, Califòrnia, i es va llicenciar en arts el 1934 i com a enginyer elèctric el 1939.

Des de 1936 al 1938, Packard va ser un enginyer de la General Electric Co. a Schenectady, NovaYork. El 1938, va tornar a Palo Alto i durant el següent any, va fundar amb el seu amic Bill Hewlett la companyia HP.

El primer producte d’HP va ser un oscil•lador d’àudio basat en un disseny de Hewlett. El 1947, va esdevenir president, posició que va ocupar fins el 1964, quan va ser elegit president del consell i cap executiu.

Packard va abandonar la companyia el 1969 per treballar a la Secretària de Defensa dels EUA en la primera administració de Nixon. Va ocupar aquesta posició durant tres anys, i va plegar l’any 1971. Quan va tornar a Califòrnia, va ser re-elegit president del consell d’HP.

Al llarg dels anys, Packard es va involucrar en diverses organitzacions tant professionals, com educacionals, cíviques o empresarials. Va ser membre de l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics, membre de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria i membre de la Societat Instrumental d’Amèrica. També va ser co-fundador i president de l’Associació Americana d’Electrònica.

Fins la seva mort, Packard va ser president de la Fundació David i Lucile Packard des dels seus inicis l’any 1964. Aquesta organització dóna suport a les universitats, institucions nacionals, grups comunitaris, agències juvenils, centres de planificació familiar i hospitals que depenen de capital privat i voluntariat.

Packard també va tenir un rol important en l’establiment del Monterey Bay Aquarium, ja que va ser un projecte filantròpic de 55 milions de dòlars de la família Packard. Va ser president de la Fundació Monterey Bay Aquarium, i president de l’Institut de Recerca Monterey Bay Aquarium.

Packard va ser benefactor de la Fundació Herbert Hoover, l’American Enterprise Institut i la Institució Hoover. Va ser vice-president del California Nature Conservancy el 1983, i des de 1983 al 1989, va treballar com a director de la fundació Wolf Trap, Vienna, Vancouver.

El 1985, Packard va ser requerit pel President Reagan per dirigir la Comissió de la Cinta Blava en l’administració de Defensa (the Blue Ribbon Commission on Defense Management). També va ser membre de la Comissió Trilateral des de 1973 fins 1981. Des de 1975 fins 1982, va ser membre del comitè de l’US-USSR Trade & Economic Council de ciència i tecnologia, i va presidir el U.S.-Japan Advisory Commission des de 1983 fins el 1985. També va ser membre del President's Council of Advisors tant de ciència com de tecnologia des de 1990 fins 1992.

Packard posseïa títols honoraris de doctor en ciència per el Colorado College; doctor en llei per la Universitat de Califòrnia, la Universitat Catholic, i la Universitat Pepperdine; doctor en letres pel Southern Colorado State College; i doctor en enginyeria per la Universitat de Notre Dame.

Les famílies Hewlett i Packard actualment posseeixen un 16% de Hewlett-Packard.

Carly Fiorina

President i Oficial en Cap Executiu

Companyia Hewlett-Packard

A través d’una extraordinària carrera en els negocis, Carly Fiorina ha corregut riscs, superat les dificultats i desafiat les veus contaries. Com el president i l’oficial en cap executiu proveïdor de solucions tecnològiques globals d’HP, ha posat totes les seves habilitats en joc per tal d’escriure un nou capítol en la història de la companyia.

Des de que es va unir a HP el juliol de 1999, Fiorina ha fet retornar la companyia a les seves arrels d’innovació e invenció. Fiorina va aconseguir sortir-se’n exitosament de la controvertida fusió d’HP amb la Compaq Computer Corp., actualment reconeguda com la més exitosa i beneficiosa fusió de la història.

El camí de Fiorina fins a esdevenir CEO d’HP ha estat certament curiós, ja que no només posseeix un màster en administració de negocis (per la Robert H. Smith School of Business per la Universitat de Maryland a College Park) i un màster de ciència (per la Sloan School de l’MIT), sinó que a més posseeix un doctorat en història medieval i filosofia per la Universitat de Stanperd.

Abans d’unir-se a HP però, Fiorina va passar 20 anys a la AT&T i a Lucent Technologies, on va ocupar diverses posicions de direcció i lideratge. A més, va dirigir la separació de Lucent d’AT&T.

Fiorina va ser nomenada membre homaorai de l’Escola de Negocias de Londres el juliol de 2001. Se li van atorgar els galardons 2002 Appeal of Concience i el 2003 Concern Worldwide “Seeds of Hope” pels seus esforços arreu del món per fer la ciutadania global una prioritat pels negocis. Ha estat a més galardonada per diverses institucions més, a part d’haver format part en diverses comissions del seu govern.

Fiorina també va treballar prèviament a Cisco Systems, Kellogg Company i Merck & Company.

HP:Cronologia

De Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.

Els anys 30

Després de graduar-se com a enginyers elèctrics, Bill Hewlett i Dave Packard vana anar-se’n de viatge dues setmanes a les muntanyes de Colorado per estar-s’hi de càmping i pescar. Allí es van fer molt amics. Bill va continuar estudiant al MIT i a Stanford, mentre que Dave va ser contractat per la General Electrics. Amb el suport del mentor i professor de Stanford Fred Termun, en Bill i en dave van decidir començar un negoci junts.

1938

Dave i la seva dona Lucile es van mudar a un pis al primer pis d’una casa que es troba al 367 d’Addison Avenue, Palo Alto, Califòrnia. En Bill va llogar la caseta de camp darrera d’on vivia, i al seu garatge va ser on ell i en Dave van iniciar un treball a temps parcial amb un capital inicial de 538 dòlars.

El primer producte d’HP, l’oscil•lador d’àudio 200A es basava en un model dut a terme per Bill durant els seus anys universitaris. Aquest, el qual es venia a un preu inferior al de la competència i en canvi, tenia un funcionament millor, va ser un gran èxit. Es diu que Dave va dir un dia sobre el nom del producte que el van anomenar així ja que d’aquesta manera “donava la impressió de què havien estat en el negoci durant un temps”.La companyia Walt Disney va encarregar vuit oscil•ladors del model 200B. Els enginyers de la casa Disney els van usar per alguns dels efectes que apareixien a la pel•lícula Fantasia de l’any 1940.

1939

En Bill i en Dave formalitzen la seva associació el 1 de gener de 1939. Decideixen el nom de la companyia tirant una moneda a l’aire.

Capital: 5369 dòlars. Empleats: 2

Els anys 40

Els productes de la companyia tenen gran acceptació entre els enginyers i els científics. El començament de la Segona Guerra Mundial fa que el govern americà incrementi la demanda d’instruments electrònics d’una manera espectacular. HP construeix el seu primer edifici i treu al mercat diversos nous productes.

A mesura que HP creix, Bill i Dave creen un estil de direcció que esdevindrà la base de la famosa cultura de corporació oberta d’HP, i que influenciarà el funcionament de moltes futures empreses. En Dave practicava un sistema de direcció (sovint anomenat “direcció donant un tomb” (management by walking around)) que es veu marcat per l’involucrament personal, habilitat per escoltar i el reconeixement de què “tothom en una organització vol fer una bona feina”. Com a directors, Bill i Dave van fer funcionar l’empresa a través del principi més tard anomenat direcció a través d’un objectiu (comunicar tots els objectius de manera clara i donar als empleats la flexibilitat de treballar per aquests objectius de la manera que ells creguin més eficients dins de les seves àrees de responsabilitat).

HP també va establir una política de portes obertes, és a dir, departaments oberts i les oficines dels executius sense portes. Això creava una atmosfera de confiança, i encoratjava als empleats a discutir els problemes amb els directius sense por a represàlies o conseqüències adverses.

En Bill i en Dave van prendre altres decisions de direcció importants com: proporcionar una assegurança mèdica, utilitzar els noms propis per dirigir-se als empleats (incloent-se ells mateixos), i organitzar festes d’empleats i picnics regulars.

1940

HP es traslladà del garatge darrere de la casa d’en Dave a un edifici llogat a Page Mill Road i El Camino Real a Palo Alto.

Poc després de complir el seu primer aniversari en el negoci, Bill i Dave van estar d’acord en què els empleats formarien part del futur èxit d’HP. La companyia va pagar el seu primer extra (l’extra de Nadal) aquell mateix any, i va ser un extra de 5 dòlars. Aquell mateix any, HP va adoptar un extra per producció. Aquests programes més tard es convertirien en el pla de guany compartit de l’empresa (el 1960).

Al juny, la companyia realitza la seva primera donació: dóna 5 dòlars a caritat.

Capital: 34,396 dòlars. Empleats: 3.

1941

Bill serveix com a oficial de l’exèrcit americà durant la Segona Guerra Mundial fins a 1947. En Dave dirigeix la companyia mentre en Bill no hi és.

Capital:106,459 dòlars. Empleats: 6.

1942

Comença la construcció del primer edifici propi d’HP: una oficina, laboratori i fàbrica de 1000 peus², al número 395 de Page Mill Road, Palo Alto (Edifici Redwood). L’edifici tenia una sola planta totalment oberta, per què els empleats puguessin compartir idees. Sempre pràctics, Bill i dave van construir l’edifici de tal manera que pogués ser reconvertit en una botiga de comestibles si l’empresa s’enfonsava.

Després que un dels empleats agafés tuberculosi, Bill i Dave van ajudar econòmicament a la seva família. Més encara, van establir un pla d’assegurances mèdiques per tots els empleats (una cosa gairebé desconeguda en aquells temps.

Capital: $522,803. Empleats: 8.

1943

Hp va entrar en el camp de les microones amb generadors de senyals (per als Laboratoris de Recerca Naval) i un interferidor de radars. Al final de la guerra, HP va prendre la decisió crítica de continuar en el camp de les microones. Aquesta àrea ràpidament va esdevenir una important i creixent part dels negocis d’HP, el qual construïa diversos generadors de senyals.

Capital: 953,294 dòlars. Empleats: 45.

1947

Dave és anomenat president, Bill vice-president.

El catàleg d’HP consta de 39 productes, i en Dave diu al New York trade show, "el futur d’HP sembla molt prometedor."

Capital: 851,287 dòlars. Empleats: 111.

1948

HP adopta un pla de pensions per a tots els treballadors amb un mínim de cinc anys de servei.

Dave s’uneix a la junta d’escoles de Palo Alto (hi estarà durant 9 anys, 1948-1956). Una altra vegada amb una actitud que sembla més avançada que els seus temps, Bill i dave creuen que HP té la responsabilitat de donar exemple com a corporació.

Capital: 2.2 milions de dòlars. Empleats: 128.

1949

Capital: 2.2 milions de dòlars. Empleats: 166.

Els anys 50

Durant els anys 50, Hewlett-Packard creix i madura. El fet de com ha de créixer la companyia es debat gairebé tant com quan ha de créixer. És en aquest moment que mostra al món la seva filosofia de direcció, la qual forma el nucli d’HP.

La companyia es fa pública l’any 1957. Mantenint el respecte de Bill i Dave pels seus empleats, HP pren el pas inusual d’atorgar stock grunts als seus empleats.

La companyia comença a construir al lloc on més tard es trobaran els quarters generals de la companyia a Palo Alto, Califòrnia. HP també s’embarca en el camí cap a la globalització, establint fàbriques i operacions de màrqueting a Europa.

1951

HP inventa comptador de freqüència d’alta velocitat (HP 524A), el qual redueix de gran manera el temps requerit (de 10 minuts es passa a 1 o 2 segons) per a mesurar freqüències. Les estacions de ràdio usen el HP 524A per ajustar les freqüències acuradament per tal de complir la normativa de la FCC sobre estabilitat de freqüència. Amb el pas dels anys, aquest camp aportarà immensos beneficis a HP.

Capital: 5.5 milions de dòlars. Empleats: 215.

1956

HP produeix els seus primers oscil•loscopis: els models 130A/150A. Els oscil•loscopis, els quals mostren les variacions de quantitat elèctrica fluctuant a més de mostrar les formes de les ones en una pantalla, formaran una part significativa dels instruments de prova i mesura d’HP.

Capital: 20.3 milions de dòlars. Empleats: 901.

1957

HP surt a borsa. La seva oferta pública es produeix el 6 de Novembre, i cada acció costa 16 dòlars. Tots els empleats de totes les categories amb el menys sis mesos d’antiguitat reben automàticament un stock grunt, i es converteixen en elegibles per a un programa de stock options.

En la primera reunió de directius d’Hp s’escriuen els objectius corporatius d’aquesta. Continuant amb la pràctica de la companyia de la direcció a través d’un objectiu, el propòsit d’aquests objectius es que serveixen com a una guia per el funcionament del dia a dia en una companyia de ràpid creixement. “Pensem que si som capaços d’aconseguir que tothom estigui d’acord amb els nostres objectius i entenguin el que volem fer, aconseguirem que tots ens moguem en la mateixa direcció”, va dir en Dave posteriorment a la reunió. Els objectius cobrien set punts: benefici, compradors, camps d’interès, creixement, la nostra gent, direcció i ciutadania. Aquestes filosofies de direcció, totalment oposades a la direcció de dalt-a-baix de moltes companyies, són la base de l’estil de direcció d’HP, i es coneixen com a “El mètode HP” (the HP way).

HP comença a fabricar en el seu primer edifici al Parc Industrial de Stanford, a Palo Alto. El traslladat al 1501 de Page Mill Road es va completar al 1960, quan aquests es van convertir en els quarters generals d’HP. Situat en el cim d’un turó de 50 acres, la nova localització donava suport a la filosofia de la companyia que deia que la gent requereix entorn atractius i agradables per a tenir la màxima satisfacció laboral i rendir el màxim. Els edificis estan situats de tal manera que proporcionen una magnífica vista de la part baixa de la Bahia de San Francisco, i per tal de rebre el màxim de llum solar. El lloc inclou un hipòdrom, pistes de voleibol i bàdminton, i una gran cafeteria per a us de tots els empleats.

Capital: 28 milions de dòlars. Empleats 1,778.

1958

HP duu a terme la seva primera adquisició: la F.L. Moseley Company de Pasadena, Califòrnia, productora de gravadores d’alta qualitat. Aquest fet marca l’entrada d’HP en el món dels plòters, un precursor del negoci d’HP amb les impressores.

La companyia estableix una estructura de divisions per tal de què la mida creixent no resulti en una pèrdua de lleugeresa. Cada grup de productes esdevé una organització per si mateixa responsable del desenvolupament, manufacturació i màrqueting dels seus productes. Qualsevol grup que creixia fins als 1500 empleats era dividit en grups més petits responsables directes de les seves pèrdues i beneficis. Aquesta descentralització permet a la companyia reaccionar a les condicions canviants, moure’s ràpid i allunyar-se d’una estructura fortament burocràtica.

Bill veu noves possibilitats per a les companyies americanes basant-se en dos fets: el tractat de Roma del 1957 i el mercat comunitari d’Europa. Viatja a Europa per a investigar la viabilitat de dur-hi a terme operacions per HP.

Capital: 30.5 milions de dòlars. Empleats: 1,778.

1959

HP esdevé una companyia global, Com a resultat del viatge de recerca de Bill, la companyia estableix una organització de màrqueting a Geneva, Suïssa, en una planta de fabricació a Boeblingen, Alemania occidental. Des d’aquesta base, HP estén les seves operacions a la resta d’Europa.

Capital: 48 milions de dòlars. Empleats: 2,378.

Els anys 60

HP continua creixent en el mercat dels instruments de prova i mesura, i salta a camps relacionats com l’electrònica mèdica i els instruments analítics. També desenvolupa la seva primera computadora (l’HP 2116A), entrant en aquest negoci el 1966.

La companyia continua expandint-se mar enllà, formant companyies subsidiàries. A principis de la dècada, s’expandeix cap a Àsia, amb una unió amb una companyia Japonesa. Als EUA, HP obre la seva primera fàbrica fora de Palo Alto.

HP comença, progressivament, a reconèixer-se com una companyia ben dirigida (i a més, un bon lloc per a treballar).

1960

HP estableix la seva primera planta de fabricació fora de Palo alto, a Loveland, Colorado.

Capital: 60.7 milions de dòlars. Empleats: 3,021.

1961

HP apareix a la borsa de Nova York per primera vegada el 17 de Març de 1961. Apareix amb el símbo l HWP.

HP s’expandeix cap al camp de la medicina amb l’adquisició de la Sunborn Company, Waltham, Massatchusstes. L’equipament mèdic serà una font important de beneficis per HP. Eventualment, aquest negoci formarà part d’Agilent Technologies, la companyia que es formarà a partir d’HP el 2000.

Capital: 87.9 milions de dòlars. Empleats: 5,040.

1962

Per primera vegada, HP apareix a la llista de les 500 companyies més importants americanes de Fortune. Aquesta entra a la llista a la posició 460, i continuarà escalant posicions a les següents dècades.

Capital: 110 milions de dòlars. Empleats: 6,260.

1963

HP entra en el mercat Asiàtic i forma la seva primera “joint venture”, la Yokogawa Hewlett-Packard (YHP), a Tokyo, Japó, unint-se amb la Yokogawa Electric Works. El 1963, les ventes mar enllà significaven el 18% dels beneficis d’HP; els mercats estrangers més rentables són els de l’Europa Occidental, Canadà i Japó.

El sintetitzador de freqüència 5100A, un dels instruments més complexos desenvolupats per la companyia fins a l’actualitat, es posa a la venta. Aquest, pot fer la mateixa feina que tot un grup d’instruments junts, i a més, la fa millor. El 5100A s’usa per a les proves automàtiques, les comunicacions avançades i les comunicacions amb vehicles espacials.

Capital:117 milions de dòlars. Empleats: 6,598.

1964

HP celebra el seu 25è aniversari.

Dave Packard és elegit com a CEO i president de la junta; Bill Hewlett és elegit president.

Els rellotges atòmics de raigs de cesi (HP5060A) són coneguts a nivell mundial com “rellotges voladors” quan són transportats aèriament des de Palo Alto fins a Suïssa per tal de comparar l’hora de l’Observatori Naval de Washington, D.C., amb l’Observatori Suïs de Neuchatel. Aquest rellotge atòmic va ser dissenyat per tal de mantenir la seva precisió durant 3000 anys amb un error de només un segon. L’estàndard del raig de cesi és adoptat com a l’estàndard per a l’hora internacional. Els rellotges atòmics són molt valuosos per operacions amb temps crític com ara les operacions de les llançadores espacials, els sistemes per evitar col•lisions aèries o les telecomunicacions.

Es crea la fundació privada de Dave i Lucile.

Capital: 126 milions de dòlars. Empleats: 7,092.

1965

HP entra en el camp de l’instrumental analític amb la adquisició de F&M Scientific Corporation, Avondale, Pennsylvania. L’adquisició permet a HP expandir la seva experiència en mesura i prova a l’àrea dels anàlisis químics.

Capital: 165 milions de dòlars. Empleats: 9,033.

1966

Els laboratoris HP s’estableixen com a l’instal•lació central de la companyia i s’inicia una llarga història com a un dels centres de recerca comercial cap daventers a nivell mundial. Algunes de les àrees de investigació són la física d’estat sòlid, física electrònica, electrònica, e instruments d’electrònica mèdica i química.

El primer ordinador d’HP, l’HP 2116A, és presentat. Aquest és desenvolupat com un instrument de control per a la creixent família de productes programables de prova i mesura. En una primera versió de “plug and play”, era capaç de comunicar-se amb un ampli nombre d’instruments de laboratori estàndards, permeten al client computeritzar el seu sistema d’instruments. El 2116A és l’instrument més gran que HP ha construït fins a l’actualitat, i marca la primera utilització d’HP dels circuits integrats.

Al 1966, molts ordinadors havien d’estar situats en habitacions especials amb aire condicionat i un terra especial. HP va assumir que el 2116A hauria d’estar situat al mateix lloc que els instruments de mesura, per tant, el van construir per què es podés situar a tot arreu. El primer 2116A es va vendre a l’Institut Woods Hole Oceanographic i usat durant més de deu anys en un vaixell de recerca durant més de deu anys. Amb un nucli de memòria magnètica de 4K (expansible a 32K), els 2116A costava entre 25000 i 50000 dòlars, depenent de les opcions.

El President Lyndon B. Johnson va sol•licitar que Bill Hewlett s’unís al Comitè Conseller de Ciència (on hi va estar fins a 1969). Els membres del Comitè proporcionaven consell al govern federal.

Capital: 203 milions de dòlars. Empleats: 11,309.

1967

HP continua com a pioner, i implantà les hores de feina flexibles, o “flexitime”, a les seves operacions de Boeblingen, Alemania. El programa permet als empleats arribar tard o d’hora a la feina mentre treballin un nombre estàndard d’hores. En paraules de Dave “Per mi, el flexitime és l’essència del respecte i la confiança en la gent”. El concepte s’implanta a totes les instal•lacions d’HP el 1973.

L’HP de Boeblingen, Alemanya, fabrica un monitor de control del cor del fetus no-invasiu, que ajuda a detectar problemes en el fetus durant la gestació.

Capital: 243 milions de dòlars. Empleats: 12, 131.

1968

HP introdueix la primera calculdaora científca de sobretaula, l’HP 9100A. La calculadora programable emmagatzema els programes en targes magnètiques i permet als científics efectuar complexes càlculs científics sense la necessitat de treballar amb ordinadors molt més grans. Aquesta és 10 vegades més ràpida a l’hora de resoldre problemes científics i enginyerils. La publicitat de la 9100A l’anomenava “ordinador personal”, i és un dels primers usos documentats del terme.

Es crea la fundació privada William i Flora Hewlett .

Capital: 268.9 milions de dòlars. Empleats: 13,430.

1969

Dave passa a treballar com a assessor del Secretari de Defensa (des del 1969 fins al 1971). Durant la seva absència, Bill esdevé CEO, liderat la companyia durant l’absència de Dave.

En una primera etapa de la computació, HP treu al mercat un primer SO de temps compartit en un petit computador amb suport de fins a 16 usuaris.

Capital: 326 milions de dòlars. Empleats: 15,840.

Els anys 70

HP continua amb la seva tradició d’innovació amb la introducció d’una nova gamma de productes. Entre tots ells destaca la HP-35, la primera calculadora científica de mà, que obre la porta a una nova era de potent computació portàtil.

HP continua buscant oportunitats a tot el llarg del món, preparant el terreny per a una eventual “joint venture” amb alguna empresa de Xina durant els diversos viatges de representant d’HP a aquest país.

Aquesta dècada està marcada per un gran creixement tant en beneficis com en empleats, superant la marca del bilió de dòlars l’any 1976. La companyia passarà la marca dels dos bilions de dòlars tres anys després. Cap al final de la dècada, Bill i Hewlett delegant la direcció de les operacions del dia a dia de la companyia a John Young.

1970

Capital: 365 milions de dòlars. Empleats: 16,000.

1971

HP produeix un interferòmetre làser capaç de mesurar fins als milions de polzades. Ideal per a les fiabilitat de les eines, aquesta va situar HP com a líder mundial del mercat.

Capital: 375 milions de dòlars. Empleats: 16,540.

1972

Dave es retira com a assessor del Secretari de Defensa, torna a HP i és elegit president de la junta. Bill reté el títol de president i de CEO.

HP fa un nou avenç en els ordinadors personals amb l’HP-35, la primera calculadora científica de mà. Suficientment petita per a cabre en la butxaca d’una camisa, la potent HP-35 va tornar obsoleta les antigues regles de càlcul dels enginyers. Al 2000, Forbes COMAP va anomenar-la un dels 20 productes de tots els temps, que han canviat el món.

HP s’expandeix en el negoci de la computació amb el seu primer ordinador personal de propòsit persona, l’HP 3000, el qual introdueix l’era del processament de dades distribuïdes. L’HP 3000 serveix per a l’enginyeria d’alta tecnologia i les necessitats de recerca, al mateix temps que pot ser usada per l’administració del dia a dia.

HP esdevé la primera companyia americana en ser invitada a discussions comercials a la Xina.

Capital: 479 milions de dòlars. Empleats: 20,941.

1973

HP esdevé la primera companyia americana en instaurar el flex-time. Els empleats d’HP poden començar a treballar a qualsevol hora, dins d’un període de dues hores, i marxar després d’haver completat un dia de vuit hores de feina. El propòsit, tal i com deia Bill, era “guanyar més temps lliure per estar amb la família, dedicar-se a negocis personals, solucionar els embussos de tràfic o satisfer necessitats personals”.

HP introdueix la primera calculadora electrònica en imprimir caràcters japonesos. El model 9810 de calculadora de sobretaula és venguda a Japó per Yokogawa-Hewlett-Packard.

Capital: 661 milions de dòlars. Empleats: 28, 255.

1974

HP introdueix el primer miniordinador basat en una memòria d’accés dinàmic de 4K (DRAM) en comptes de nuclis magnètics.

La primera calculadora programable de butxaca, l’HP-65, és ven a 795 dòlars. El fet de que fos culpable, va fer que més endavant algunes persones l’anomenessin el primer ordinador portàtil.

Capital: 884 milions de dòlars. Empleats: 28,877.

1975

HP simplifica els sistemes d’instruments creant una interfície estàndard. La indústria electrònica adopta l’HP-IB(bus d’interfície) com a un estàndard internacional per a permetre que un o més instruments es connectin fàcilment a un ordinador.

Capital: 981 milions de dòlars. Empleats: 30,239.

1977

Bill es retira com a president però continua com a CEO. Dave continua com a president de la junta, i John Young és anomenat president. Young, un veterà enginyer d’HP, és el vice-president responsable per als Instruments d’HP, Sistemes d’Ordinadors i Grups de Components al mateix temps. Sota la seva direcció, HP creixerà i es convertirà en un líder de la indústria dels ordinadors.

HP introdueix l’instrument de canell HP-01, una combinació de rellotge de pulsera i calendari personal. També té capacitat s de calculadora. Aquest model demostra l’habilitat d’HP en la miniaturització.

En Dave realitza el seu primer viatge a la Xina com a membre d’un grup no-governamental d’americans invitats per oficials xinesos. La visita causà una gran impressió a Dave, el qual es va dedicar a recolzar els esforços de modernització de Xina. Tornarà dos anys després, el 1979.

Capital: 1.4 bilions de dòlars. Empleats: 35,062.

1978

Bill es retira com a CEo. John Young el substitueix com a CEO; ocupa el lloc fins a 1992.

Capital: 1.9 bilions de dòlars. Empleats: 42,376.

1979

Dave viatja a Xina per segona vegada. Durant la seva visita, visita diverses fàbriques i instal•lacions científiques. Els seus hostes expressen el seu interès en una “joint venture” amb Hewlett-Packard. Durant els següents anys, HP i els representants xinsesos es dediquen a reforçar les seves relacions comercials. Hewlett-Packard Xina s’estableix el 1965.

Es crea la fundació Hewlett-Packard.

Capital: 2.4 bilions de dòlars. Empleats: 52,030.

Els anys 80

HP esdevé un jugador d’alt nivell en la indústria dels ordinadors el 1980 amb una amplia gamma de productes, des de màquines de sobretaula a portàtils, passant per potents micoordinadors. HP també fusiona els seus ordinadors amb els seus instruments mèdics i analítics, fent-los més ràpids i poderosos.

HP fa la seva entrada al món de les impressores amb el llançament de les impressores de tinta i les làsers, que es connecten als ordinadors personals. Les impressores de gran qualitat de tinta d’HP (i a més, barates), van suposar el final de les impressores de matriu de punts. La línia d’impressores làser, que va sorgir el 1984, continua sent la línia mai més venguda de la companyia. La qualitat i fiabilitat de les impressores HP, converteix a Hewlett-Packard en una marca reconeguda pels consumidors.

A finals de la dècada, HP es coneix tant pel seu passat ric, com per la seva avançada tecnologia i productes. El garatge on la companyia va començar és declarat paisatge històric de Califòrnia, i HP celebra el seu 50è aniversari.

1980

HP presenta el seu primer ordinador personal, l’HP-85.

HP presenta la primera impressora làser que és suficientment ràpida i barata per usar fora de les sales d’ordinadors.

HP Capital: 3 bilions de dòlars. HP Empleats: 57,196.

1981

Els productes d’HP es poden aconseguir a Xina amb l’obertura de les oficines de Pekín.

HP Capital: 3.6 bilions de dòlars. HP Empleats: 66,807.

1982

El sistema de correu electrònic desenvolupat per HP Limited a Anglaterra, és la primera xarxa de gran abast d’aquest tipus en ser basada en miniordinadors.

HP realitza avenços en la informàtica de negocis quan introdueix l’ordinador tècnic HP 9000 amb un “super-chip” de 32 bits. El primer model de sobretaula es tant potent com una sala d’ordinadors del1960.

El primer ordinador portàtil d’HP, el HP-75C, és presentat. Amb 16K de RAM i 48K de ROM, tenia BCOMIC i VisiCalc, i també podia ser usada com a rellotge i agenda de cites. Pesant solament 26 onzes, l’HP-75C proporcionava 50 funcions i una eina per a computació mòbil, connectant-se a perifèrics tals com mòdems, unitats de cassette i impressores/ploters.

Yokogawa Hewlett-Packard guanya el prestigiós premi Deming per la qualitat.

Compaq Computer Corporation (que es fusionarà amb HP 20 anys més tard), es forma a Houston, Texas. La companyia s’inicia amb tres antics executius de la Texas Instruments (Rod Cunion, Jim Harris i Bill Murto), que tenen la idea de crea ordinadors portàtils que siguin compatibles amb el software d’IBM.

El 4 de novembre, Compaq presenta el seu primer producte, el primer PC portàtil 100% compatible amb el software d’IBM. Equipat amb un processador de 4,7MHZ, 640K de RAM i disqueteres de 5 i ¼, el PC portàtil pesava 28 lliures.

HP Capital: 4.3 bilions de dòlars. HP Empleats: 69,538.

1983

HP permet als usuaris activar funcions del seu PC simplement tocant la pantalla al introduir el seu primer ordinador personal amb pantalla tàctil, el HP-150.

Bill Hewlett és galardonat amb la Medalla Nacional de la Ciència, el reconeixement científic de més prestigi de la nació.

HP Capital: 4.7 bilions de dòlars. HP Empleats: 72,000.

1984

Es presenta la tecnologia de raig de tinta termal desenvolupada a HP per a una impressora de gran qualitat i baix cost, anomenada HP ThinkJet.

HP també presenta la impressora làser, el producte més beneficiós de la companyia de tots els temps. Capaç d’imprimir 300 ppp, ràpidament es converteix en la impressora de sobretaula més popular del món.

S’obren els Laboratoris d’HP de Bristol. Les instal•lacions d’Anglaterra són les més grans de fora de Palo Alto.

HP Capital: 6 bilions de dòlars. HP Empleats: 82,000.

1985

La primera “joint venture” tecnològica de Xina, la Xina Hewlett-Packard, s’estableix.

Compaq apareix a la borsa de Nova York.

HP Capital: 6.5 bilions de dòlars. HP Empleats: 84,000.

1986

HP és la primera companyia d’ordinadors en introduir una arquitectura basada en un set de computació d’instruccions reduïdes (RISC). La família de sistemes informàtics d’arquitectura de precisió marca la primera aplicació d’arquitectura RISC. La utilització de processadors RISC fa que els computadors esdevinguin més ràpids i barats. El desenvolupament va trigar cinc anys, i és l’esforç d’investigació i desenvolupament més car d’HP fins al moment.

Compaq introdueix l’ordinador de sobretaula Compaq 386, el primer ordinador personal compatible amb IBM que funciona amb un processador Intel 80386, llençat nou mesos després que IBM.

HP Capital: 7.2 bilions de dòlars. HP Empleats: 82,000.

1987

Bill Hewlett es retira com a vice-president de la junta de directius d’HP i és anomenat director emèrit.

El lloc de naixement de la companyia, el garatge original llogat per Dave, és declarat paisatge històric de Califòrnia.

HP Capital: 8.1 bilions de dòlars. HP Empleats: 82,000.

1988

La impressora Deskjet, la primera impressora de la companyia venguda en massa, apareix en el mercat.

HP es trasllada al top 50 de la llista dels 500 de Fortune: lloc 49.

HP Capital: 9.8 bilions de dòlars. HP Empleats: 87,000.

1989

HP celebra el seu 50è aniversari.

HP Capital: 11.9 bilions de dòlars. HP Empleats: 95,000.

Els anys 90

HP és una de les poques companyies del món capaç d’haver unit satisfactòriament les tecnologies de mesura, informàtica i comunicacions. La companyia fa nous avenços en la informàtica portàtil, entra en el mercat dels ordinadors casolans i continua inventant noves impressores i trobant noves solucions. Durant quasi tota la dècada, HP disfruta d’uns beneficis de més d’un 20%.

A principis dels 90, John Young es retira i és reemplaçat per Lew Platt, sota la direcció del qual la companyia continua creixent. HP és reconeguda com una companyia en la qual les seves polítiques, balanç del sistema de treball, diversitat i involucrament comunitari, ajuden a convertir-la en una empresa atractiva i capaç de retenir els millors empleats.

A finals de la dècada, HP es separà del negoci dels components de mesura formant una nova companyia, Agilent Technologies. També porta un nou CEO en la junta, Carleton (Carly) Fiorina, la qual es centra en reinventar la companyia per que aquesta estigui preparada pel creixement i el lideratge del segle 21.

Compaq adquireix Tandem Computers i Digital Equipment Corporation.

1990

HP Capital: $13.2 bilions de dòlars. HP Empleats: 92,000.

1991

HP fa avançaments en la informàtica portàtil ultralleugera amb la introducció del HP 95LX palmtop PC, una potent calculadora amb moltes capacitats extres, com ara agenda d’adreces telefòniques i un programa que feia les funcions d’agenda de contactes, a més del Lotus 1-2-3, un editor de texts i un sistema de transmissió de dades per infrarojos.

HP introdueix la impressora a color DeskJet 500C, la qual creà una revolució en la impressió a color. Fins aquest moment les impressores a color eren un producte car i especialitzat. Però la DeskJet proporciona opcions d’impressió a color als consumidors a un preu molt assequible, la qual cosa, converteix la impressora en un model amb molt d’èxit.

Eckhard Pfeiffer reemplaça Rod Cunion com a president i CEO de Compaq.

HP Capital: 14.5 bilions de dòlars. HP Empleats: 89,000.

1992

John Young es retira; Lew Platt, un enginyer i cap de la Organització de Sistemes Informàtics, és elegit president i CEO, i membre de la junta de directors.

HP introdueix l’HP Corporate business System, nou sistemes informàtics HP 3000 i HP 9000 a un preu un 90% més barat.

HP Capital: 16.4 bilions de dòlars. HP Empleats: 92,600.

1993

HP presenta l’HP OmniBook 300, un ordinador personal “superportàtil” amb bateria suficient per aguantar un vol de banda a banda dels EUA.

La companyia ven la seva impressora LàserJet número 10000 milions.

Dave Packard es retira com a president de la junta directiva. Lew Platt és elegit president de la junta.

Compaq presenta el seu primer PC Compaq tot en un, la família Presariand.

HP Capital: 20 bilions de dòlars. HP Empleats: 96,000.

1994

HP produeix el LED més brillant del món. Aquest LED substitueix a les làmpades incandescents en les noves aplicacions. A més, també expandeix l’àmbit tradicional d’aplicació dels LEDs.

HP comença la seva col•laboració amb Intel per desenvolupar una arquitectura de processadors de 64 bits del segle 21. Aquest serà anomenat I!-64 (actualment anomenat Itanium) que veurà el seu debut l’any 2001.

HP presenta la impressora personal per estalviar espai: l’HP OfficeJet impressora-fax-fotocopiadora, un producte especialment dissenyat pels usuaris que tinguin la seva oficina a casa.

Les polítiques sobre telecomunicacions es formalitzen, sent HP una de les primeres companyies del món en donar-hi suport. Els empleats poden treballar des de casa o des d’oficines remotes d’HP. El resultat és un increment de la satisfacció laboral, reducció dels temps de viatge, increment de la flexibilitat a l’hora de coordinar horaris personals i laborals i nivells més baixos d’estrès.

HP Capital: 25 bilions de dòlars. HP Empleats: 98,400.

1995

L’HP Pavilion PC marca la introducció més èxitosa en el mercat d’ordinadors casolans de la companyia.

Dave Packard publica “El mètode HP” (The HP Way), un llibre que explica l’ascens d’HP i dóna una visió interna de les pràctiques mercantils, cultura i estil direcció que l’han conduït a l’èxit.

HP Capital: 31.5 bilions de dòlars. HP Empleats: 105,200.

1996

El co-fundador Dave Packard mor el 26 de març.

HP Capital: 38.4 bilions de dòlars. HP Empleats: 112,000.

1997

HP guanya un galardó Emmy per la seva contribució en les sofisticades tecnologies de compressió MPEG usades en les dades de vídeo.

Compaq adquireix Cupertino, California-Based Tandem Computer Incorporated.

HP Capital: 43 bilions de dòlars. HP Empleats: 121,900.

1998

HP presenta el primer Jornada PDA, el Palmtop PC Jornada 820, el qual funciona amb Windows CE.

Compaq adquireix Digital Equipment Corporation per 9,6 bilions de dòlars, fins al moment l’adquisició més cara de la història de la indústria informàtica.

HP Capital: 47.1 bilions de dòlars. HP Empleats: 124,600.

1999

La junta directiva d’HP anuncia la seva decisió d’escindir una nova companyia de la organització d’HP. Agilent Technologies consisteix en la HP inicial, la dels instruments de mesura, anàlisis químic i mèdic. HP reté les àrees d’informàtica, impressió e imatge.

Al juliol, Lew Platt es retira, i HP anomena Carleton (Carly) S. Fiorina com a president i CEO. Carly arriba a HP després de 20 anys a AT&T i Lucent Technologies. Com a CEO, intentarà reinventar la companyia.

Es presenta la Jornada 420, la primera de mida de butxaca. És el primer PC de butxaca amb Windows CE amb pantalla a color.

La companyia adquireix un nou logo.

HP Capital: 42 bilions de dòlars. HP Empleats: 84,400.

El segle 21

A principis del segle 21, HP es centra en intentar reduir el cost i la complexitat dels sistemes de tecnologia de la informació pels negocis i millorar l’experiencia dels consumidors amb la tecnologia.

El 3 de maig de 2002, HP completa la seva fusió amb Compaq Computer Corp., la fusió més gran de la història. La nova HP és una proveïdora de productes, tecnologies, solucions i serveis als clients de lideratge mundial.

2000

HP es trasllada a la posició 13 de la llista dels 500 de Fortune.

A l’abril Compaq presenta l’IPAQ Pocket PC.

El 2 de juny, HP completa la separació d’Agilent Technologies, esdevenint aquesta una nova companyia en tota regla.

Carly Fiorina és anomenada presidenta de la junta directiva el 22 de setembre.

HP avança en l’àrea d’infrastructures d’Internet amb la presentació de la línia de servidors Superdome.

HP Capital: 48.8 bilions de dòlars. HP Empleats: 85,500.

2001

El co-fundador Bill Hewlett mor el 12 de gener.

HP crea el març una nova organització de treball, Serveis HP. El rol de la nova organització inclou consulting, outsourcing, suport, educació i solucions.

El maig, HP introdueix nous sistemes i serveis basats en el nou processador Itanium desenvolupat juntament amb Intel. Itanium és la plataforma de la nova generació d’ordinadors de 64 bits.

El 4 de setembre, HP i Compaq anuncien una fusió definitiva per tal de crear un líder de tecnologia global de 87 bilions de dòlars.

També al setembre, HP anuncia que adquirirà Indigo, una companyia líder en sistemes comercials i d’impressió, accelerant els plans d’HP de transformar i liderar el ràpidament evolutiu mercat de la publicació digital.

HP Capital: 45.2 bilions de dòlars. HP Empleats: 88,000.

2002

El 3 de maig, HP i Compaq es fusionen oficialment, començant a operar com una única companyia. La nova HP serveix a més d’un bilió de clients en més de 162 països, i és un líder mundial en proveïment de productes, tecnologies, solucions i serveis.

Al novembre, HP obre un nou capítol en informàtica mòbil amb la introducció de Compaq Tablet PC TC1000, un PC portàtil que s’adapta a tot tipus d’usuaris.

També al novembre llença la seva primera campanya global de marca des de la fusió amb Compaq. :La campanya usa el lema “Tot és possible” (Everything is possible) mostrant com la gent usa la tecnologia avui en dia i les diferents maneres en què HP ajuda a que això sigui possible.

HP anuncia innovacions en electrònica molecular i en el camp emergent de la nanotecnologia.

2003 i endavant

Com s’ha pogut veure, HP ha estat i és una companyia que ha aconseguit arribar a on està amb esforç constant i una direcció capaç d’adelantar-se als esdeveniments. Des del 2003 en endavant, HP ha seguit aconseguint beneficis i millorant les seves tecnologies, i sembla ser que així seguirà durant molt de temps. Així doncs, la història d’HP és una d’aquelles interessants e imprescindibles per tota aquella persona que vulgui convertir la seva empresa en un gegant conmercial.

 

What did you think of this article?

Liked
Disliked
No Opinion